¿Aburriment?

Puf!Quina setmana!Ara sé per què tenia tantes ganes de que arrivessin les vacànces...EFECTIVAMENT!!!!!!!!Per llevar-me cada dia ales 6 del matí per agafar un tren amb aire acondicionat, i no deixar-lo fins les 11 de la nit...DIOS, QUE CALOOOR!!!!Ja sé que molts anuncis (si, sembla que la majoria dels coneixements de les persones provenen de la mateixa fons) diuen que és dolent dutxar-se molt, i que elimines la capa natural de "grasilla" que crea el teu cos per protegir-te de coses tan importants que no sé com es diuen...Pero no em digueu que no ve de gust una mica d'aigua de tant en quan...

Canvio de tema...

Per cert, seguint una proposta que vàrem fer a mitjans del 2n Quatrimestre...quina creieu que serà la nota de tall dels Aeronàutics de l'any que vé??Si no recordo malament, jo vaig dir un 8,5...podriem fer una porraoide(tots saveu què significa una porra...la terminació -oide pové de "fals, o intent de...[com Aster-oide, cardi-oide,...]),no?

Bé, també deixo les propostes de porres, xk també em lio per la parra...Ara aniré al cinema a veure "La guerra de los mundos".Ja intentaré fer un comentari de la pel·licula, i així us destrosso el final val?Jejeje
Avui he anat a la biblioteca daki La Roca, i he agafat la Naranja mecánica (k no l'havia vis, i en tenia moltes ganes), però està tan rallada que cap dels lectors de DVD que tinc a casa la poden reproduïr... Que hi farem, m'hauré d'esperar a que la facin per la tele...

Per cert, el dilluns vaig anar al concert de Green Day...suposo que a ningú l'hi apassiona (la veriat és que jo també prefereixo altres grups...), però cal dir que el directe que tenen és brutal, de devò.

PD: Alguna proposta x anar a la platja??
PD': Alberto, tenies raó, easyjet és la companyia més barata que vola a Londres desde BCN( pel que he pogut trobar...)

VINGA VINGA VINGA! SOM-HI QUE JA HI SOM!

Mooooolt bona tarda bloggers!

Us heu fixat mai en la bellessa del paissatge natural que ens envolta? Si si, en serio, resulta que al Vallès tenim natura, el que passa esque no s'hi pot arribar en tren, ni per autopista, ni per carretera directament; un s'ha de desviar d'aquestes vies tan còmdes i s'ha d'endinsar per camins pedregosos, torts, abonyegats...

Doncs sí, paga la pena fer una ullada als paratjes que envolten les nostres ciutats vallesanes.

Avui, tot tocant les 10, he agafat la bici [mon dieu! ja era hora! que m'estava durant la reparació més que la construcció de la Sagrada Familia] i he fet pim pam cap el Ripoll. Si, si, el Ripoll, aquell riu que acostumava a nar tan brut i a fer tanta pudor... ara no és que s'hi pugui beure aigua ni tampoc s'hi pot banyar un amb tota tranquilitat, però la veritat és que la pudor ha baixat bastant, i almenys s'hi pot nar per la riba i gaudir de la remor de l'aigua, el xapoteig que fa en estavellar-se contra els còdols que rodolen riu avall.

L'únic problema amb que m'he trobat han sigut els mosquits i les mosquetes petitones... l'estiu ja arriba i és als rius on neixen... i he nat travessant tot d'eixams de mosquetes i mosquits que s'em ficaven pels ulls, nas i orelles (la boca ni la obria). Tan exagerat era que la samarreta vermella que portava ha acabat gairebé negra, però bé, això és un inconvenient menor... després tels espolses com si fossin pols i au, tan fresc i net com abans.

Resumint, que us recomano que agafeu la bici, els peus, o els cavalls i aneu a fer una mica de Vallés, que és molt recomanable i un es sorpren de les meravelles que tenim amagades aquí al costat, a tocar de casa.

Si voleu més informació la podeu trobar a www.vallesnatural.com o a la oficina del Vallés Natural que hi ha al Parc Central del Vallés, a Barberà/Sabadell. És just a aquell molí de vent que es veu des del tren quan ha passat l'estació de Barberà del Vallès direcció Terrassa, just davant de l'aeròdrom.

Vinga ja us deixo en pau. Una abraçada i ànims, que ja queda menys!

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

CORRANDES D'EXILI, Joan Oliver [Pere Quart]

Ennessim capitol de la meva singular parra.

Hola gent, ja se que ultimament només faig aparicions al blog per contar-vos les meves parres mentals, però mira, sembla que ara que estem d'examens m'he aficionat a ratllar-me... que hi farem??

Pues us conto... avui he tingut un petit desengany amb una persona que jo pensava que erem amics, pero per lo vist no és així per part seva... jo com és normal en mi no li he dit res, no és el meu estil ficar-me en les decisions dels altres, però com també és tipic de mi he començat a menjar-me el tarro...total que m'he començat a questionar totes les persones que he conegut últimament (en aquests nou messos) i m'he adonat que han sigut poques les que han tingut la oportunitat de demostrar-me que per ells soc algu important, però tampoc he volgut jutgar a aquells que al meu parer no han tingut la oportunitat... però el que m'ha sorpres bastant són els que a part d'una simpatia aparent m'han fallat una mica...

Aquesta ratllada que m'ha ficat bastant tontorron m'ha servit per adonar-me que aquest nou messos han set genials i que espero que l'any que ve siguin millors... Moltes gracies a aquells que no m'heu fallat i espero tenir la oportunitat que no he tingut amb la resta... ;)

Una abraçada molt forta a tots!!!
Anims als exàmens i no us deixeu ratllar per un tio que es masoca... :P

Un poquito de C++ Po Favó

Y como bien habéis dicho, el blog renace de sus cenizas! [Esa es la causa de su fondo de color negro].

En este tiempo de exámenes, estrés, exámenes, desesperación y, sobretodo, exámenes, quiero mandar un grito (que no berrido) de ánimo a todos los que están metidos en este infinito bucle infernal

f = 3;

while (f != 3) { buckler sin o buckler 0,0 }

ejem, ejem... ¬¬

Y es verdad que en este tiempo estamos todos un poco desperdigados... a Tere hace un huevo que no la veo... pero esque de Elsa ya no hablemos... y así con otros muchos... todo esto se debe a mi acumulación de campanas y la acumulacion de encierro en biblioteca (la cual no aguanto mucho últimamente) por parte de las otras partes.

Ya se me había olvidado cómo se escribía en el blog [tiene delito...], la sensación tan agradable de ver tus palabras a disposición de cualquiera, del mundo... Y es por esto que quiero agradecer aquí y ahora (ahora que escribo digo... porque el agradecimiento está presente desde el mismo momento que os acordásteis del evento) el librito que iba buscando desde hacía una semana, que os lo juro, parecía que alguien me hubiera leído la mente, os lo agradezco de todo corazón el libro de EL ÚLTIMO CATÓN ¬¬

Las dedicatorias... preciosas! Algunas, profundas, y otras, graciosas.

Espero veros más a menudo por aquín ;)

Un besín y/o abracín